Publicidad:
Terra
La Coctelera

El barco cargado de catalanes llega a La Habana

El 28 de maig es celebrà a l'Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc l'acte de cloenda dels Tallers de Narrativa Històrica -oral i escrita- que, sota el lema "A l'Havana ha arribat un vaixell carregat de ..." s'han fet a l'Arxiu, entre el 3 d'octubre del 2007 i el 28 de maig del 2008.

Un total de 30 participants han elaborat relats curts ambientats en la temàtica de l'emigració o de l'exili a l'ílla de Cuba, on els personatges i les situacions s'han inspirat en la ciutadania i en la història del Districte de Sants-Montjuïc.

A partir del 2 de juny i fins al 5 de desembre d'enguany, es celebrarà la segona fase d'aquest projecte, a l'Havana, en col.laboració amb la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya.

El 28 de mayo, se celebró en el Archivo Municipal del Distrito de Sants-Montjuïc el acto de clausura de los Talleres de Narrativa Histórica -oral y escrita- que, bajo el lema "A La Habana ha llegado un barco cargado de ..." se han realizado en el Archivo, entre el 3 de octubre del 2007 y el 28 de mayo del 2008.

Un total de 30 participantes han elaborado relatos cortos ambientados en la temática de la emigración o del exilio en la isla de Cuba, donde los personajes y las situaciones se han inspirado en la ciudadanía y en la historia del Distrito de Sants-Montjuïc.

A partir del 2 de junio y hasta el 5 de diciembre de este año, se celebrará la segunda fase de este proyecto, en La Habana, en colaboración con la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña.

A La Habana ha llegado un barco cargado de ... ¡catalanes!

Fruto de la colaboración iniciada en el año 2006 entre la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña (La Habana-Cuba) y el Archivo Municipal del Distrito de Sants-Montjuïc (Barcelona-España) nace este proyecto, impulsado por la entidad cubana en colaboración con el archivo barcelonés, que tiene como finalidad la recogida de información para la elaboración de un diccionario de catalanes en Cuba.

La primera fase del proyecto se ha celebrado en Barcelona, donde el Archivo Municipal del Distrito de Sants-Montjuïc ha impartido dos Talleres de Narrativa Histórica –oral (2007) y escrita (2008)- inspirados en las relaciones históricas entre su ciudadanía y la isla de Cuba. Un total de 30 participantes han elaborado relatos cortos ambientados en la temática de la emigración o del exilio a la isla de Cuba, cuyos personajes y situaciones se han inspirado en la historia de este distrito de la ciudad.

La segunda fase del proyecto se desarrolla ahora en Cuba y es el objeto de esta convocatoria.

Bases

  1. La convocatoria está abierta a cualquier persona que desee participar.
  2. Los trabajos tienen que ser originales y pueden estar escritos en castellano o en catalán, a máquina o en ordenador, en una sola cara y a doble espacio. La extensión máxima será de 10 páginas y las obras se entregarán por triplicado.
  3. Se presentarán en la sede de la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña, calle Consulado, 68, entre Refugios y Genios –Centro Habana-, 10200, La Habana, Cuba, y la fecha límite de presentación es el 5 de diciembre del 2008.
  4. El tema es libre, pero basado en hechos reales o históricos, ambientados en la temática de la emigración o del exilio de los catalanes a la isla de Cuba. Por ejemplo:
    • La emigración a Cuba por motivos políticos, económicos y familiares durante el período colonial (hasta 1898)
    • La emigración a Cuba por motivos políticos, económicos y familiares durante el período post-colonial (a partir del año 1898)
    • El exilio a Cuba después de Guerra Civil Española (1939)
    • La emigración a Cuba por solidaridad con la Revolución Cubana (a partir de 1959)
  5. Todos los trabajos presentados quedaran depositados como fondo de consulta pública en el Archivo de la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña y, si se considera conveniente, podrán ser publicados conjuntamente con los trabajos de curso presentados en los Talleres de Narrativa celebrados en Barcelona.
  6. La participación en la actividad comporta la aceptación de estas bases.

Organización:

Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña (La Habana-Cuba)

Archivo Municipal del Distrito de Sants-Montjuïc (Barcelona-España)

Equipo técnico:

Jorge Oller

Núria Burguillos

Información:

Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña. Calle Consulado, 68, entre Refugios y Genios –Centro Habana-, 10200, La Habana, Cuba. Tel. 7 863 75 89 (www.lacoctelera.com/catalanes.de.cuba)

Archivo Municipal del Distrito de Sants-Montjuïc. Calle de la Creu Coberta, 104, Altillo. 08014 Barcelona, España. Tel. 93 2916305 (www.bcn.cat/arxiu)


Consulta aquí el díptico de la convocatoria

Jorge Oller, Presidente de la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña

Barcelona, España, 11 de junio de 1929. Emigra a Cuba en 1936, durante la Guerra Civil Española. Comenzó su actividad periodística como fotógrafo en el periódico Información (1950-1961), al tiempo que colaboraba ocasionalmente en las revistas Carteles y Bohemia. Trabajó, tras el triunfo de la Revolución, en Combate, Noticias de Hoy, Prensa Latina (1962-1965) y Granma. Fue jefe del Departamento de Fotografía en el periódico Noticias de Hoy. Dio cobertura a importantes acontecimientos nacionales e internacionales, entre ellos la invasión de Playa Girón, donde actuó como corresponsal, y viajes del Presidente Fidel Castro por distintas países del mundo. Investigador de la historia de la fotografía en Cuba. En Granma, en los años 80, publicó una sección titulada Foto de ayer. Ganador de premios nacionales e internacionales. Recibió en 1999 el Premio Nacional de Periodismo José Martí, en reconocimiento a la obra de su vida.

Trayectoria profesional

Estudios
Graduado en la Escuela Profesional de Periodismo Manuel Máquez Sterling de la Ciudad de La Habana (1952). Estudió cinematografía en el Instituto de Artes y Ciencias Cinematrográficas y dibujo comercial en la Academia Garcés. Amplía sus conocimientos de fotoperiodismo en la Agencia de Noticias Zentralblld, en Berlín, República Democrática Alemana (1962).

Trayectoria Laboral
De 1950 a 1960 trabajó de reportero gráfico en el periódico información y colaboró en las revistas Talía, Carteles y Bohemia. Laboró en el periódico Combate (1961), la agencia de noticias Prensa Latina (1961 – 1963) y el diario Noticias de Hoy, donde fue Jefe de fotografía (1962-1965). Fue fundador del periódico Granma y trabajó en ese diario hasta
su jubilación en 1992. en 1993 y hasta 1994 organizó el Archivo fotográfico del Museo de la Ciudad de La Habana y desde éste último año atiende la Fototeca del Archivo Pompeu Fabra de la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña.

Distinciones
“Premio Nacional de Periodismo José Martí” (1999).
“Por la Cultura Nacional” Ministerio de Cultura (1982).
“Orden de la cultura búlgara”, Sofía, Bulgaria. (1972).
“150 Aniversario de la Fotografía Cubana” UNEAC (1989).
“Raúl Gómez García” del Sindicato de Artes Gráficas. (1969).
Sello Ho Chi Ming, Viet Nam (1974).
Sello 60 Aniversario de la CTC (1999).
“Juan Gualberto Gómez” UPEC (1995).
“Felix Elmuza”, UPEC (1985).
"Premio Olorum" (Dios del Sol) (2007).

Exposiciones personales
1994. Salón de exposiciones de la Unión de Periodistas de Cuba durante el II
Taller Internacional de la imagen fotográfica.

Exposiciones colectivas
1962: Praga: Exposición Internacional de Agencias de Noticias Sociales.
1968: Pabellón Cuba: Los niños cubanos.
1970: Palacio de Bellas Artes: Salón 70.
1975: Pabellón Cuba: Logros de la Revolución Cubana.
1977: Holanda: World Press Photo.
1983: Museo Nacional: La fotografía cubana.
1968-1990: Salón Nacional de fotografía ( Expone ininterrumpidamente en estos
salones desde que se iniciaron en 1968 hasta 1990).
1996: Memorial José Martí: Imagen y Memoria.
1996: Museo de la Ciudad de La Habana: Cien imágenes de la Revolución Cubana.
1996: Galería Galiano: La Habana en fotos.
1997: Memorial José Martí: Exposición Che Guevara.

Premios
1962: Primer Premio (Categoría Actualidad) agencias de noticias. Praga.
1983: PremioEspecial por el XX Aniversario de la Unión de Periodistas de Cuba.
1973: Primer Premio Salón Nacional de fotografía (Categoría Actualidad).
1975: Primer Premio Salón Nacional de fotografía (Categoría Actualidad).
1977: Primer Premio Salón Nacional de fotografía (retrato).
1977: Mención World Press Photo (Categoría retrato). Holanda.
1981: Mención Interpress Photo (Mongolia).
1988: Segundo Premio “750 Aniversario de la Ciudad de Berlín”.
1974: Segundo Premio Salón Nacional de Fotografía (retrato).
1977: Segundo Premio Salón Nacional de Fotografía (Experimentación).
1972: Tercer Premio Salón Nacional de Fotografía (Reportaje).
1985: Premio de la Agencia de Información Nacional (AIN).
1986: Premio Periódico Juventud Rebelde.
1968-1990: Catorce Menciones en diferentes años en el Salón Nacional de fotografía.

HA ILUSTRADO LOS LIBROS

• El médico de la familia en la Sierra Maestra, escrito por Marta Rojas. Editorial Pablo de la Torriente Brau. La Habana 1986.
• Caminos para el azúcar; de los profesores universitario Oscar Zanetti y Alejandro García. Editorial Ciencias Sociales, La Habana 1987.
• La provincia de Ciego de Avila, en colaboración con Liborio Noval y Mario Ferrer, Editorial Política, 1987.
• Una provincia en Marcha, (Sancti Spiritus), conjuntamente con Mario Ferrer y Liborio Noval. Editorial Política, 1989.
• Cien imágenes de la Revolución Cubana, 1953-1996; Editado por la oficina de publicaciones del Consejo de Estado y el instituto del libro, La Habana 1996. (colectivo de fotógrafos)
• Cuba-Chile, editora política, La Habana, 1971. (Conjuntamente con Pablo Pildain y Aramis Ferrera).
• Por la paz y el socialismo. Editora Política, La Habana, 1971. (conjuntamente con Rogelio Moré, Quino Viñas y Aramis Ferrera).
• En estrecha eterna amistad, editorial de ciencias sociales, La Habana, 1974.
OTRAS ACTIVIDADES
• Miembro del Consejo de Dirección y redactor de la Revista “Fonotécnica”, publicado por la Unión de Periodistas de Cuba. (1969-1987).
• Creador y redactor de la sesión. Foto ayer” en el diario Granma. (1984-1991).
• Escribe diversos artículos, folletos y catálogos sobre la historia de la fFoto: JUVENAL BALÁNotografía cubana.
• Participa en el catálogo de la exposición del mueso de historia de Cataluña “Escolata, Espany” Catalunya y la crisis del 98; Departamento de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998.
• Junto con Miguel Castro Muñiz, redacta el texto de Cuba: 100 años de fotografía, Editorial Mestizo A.C. Murcia, España, 1998.
• Jurado internacional de los concursos fotográficos dela INTERPRESSPHOTO 1977 y de Moscú 80, celebrados en Moscú en 1977 y 1980 respectivamente y presidente del jurado de la Interpress 1979 convocado en La Habana.
• Jurado de concursos auspiciado por el Salón Nacional de fotografía y la Universidad de La Habana.
• Ha ofrecido charlas y conferencias a jóvenes fotógrafos.
• Invitado al III Coloquio Iberoamericano de Fotografía “La Habana 95”.
• Fundador del Unión de Periodistas de Cuba.
• Miembro de la Unión Nacional de Escritores y artistas de Cuba.
• Miembro del Colegio Nacional de Periodistas (1952-1962).
• Miembro del Colegio Nacional de Profesionales Publicitarios (1954-1962). Miembro de la Asociación Nacional de reporte gráfico, (1952-1962).
• Miembro de la Comisión Nacional de Evaluación de la Prensa.
• Fundador y presidente de fotoreporteros de la UPC desde 1966 a 1983.
• Como corresponsal ha viajado a: Angola, Argelia, Argentina, Bulgaria, Canadá, Checoslovaquia, Chile, Ecuador, E.U.A, Ginea, Guyana, Hungría, India, Irán, Marrueco, México, Nicaragua, Perú, Polonia, R.D. Alemana, Rumanía, Trinidad y Tobago, URSS, Venezuela, Viet Nam, Yugoslavia y Zimbabwe.
Presidente de la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña (desde el año 2000).

Viajeras a La Habana

portada del libro VIAJERAS A LA HABANA
EULALIA DE BORBON, ZENOBIA CAMPRUBI, MARIA ZAMBRANO, Mª TERESA LEÓN
  • SEGURA, ISABEL
  • Meteora, SL, 2008. Primera edición
  • ISBN: 978-84-95623-63-8
  • EAN: 978849562363
  • 138 páginas

El nuevo libro de la fotógrafa Pilar Aymerich, y de la historiadora Isabel Segura, ‘Viajeras a la Habana’, es un documento en clave histórico- literaria que rememora la presencia y las vivencias en la capital cubana de cuatro ilustres mujeres españolas: la infanta Eulalia de Borbón, María Zambrano, Zenobia Camprubí y María Teresa León. Las bellas fotografías de Aymerich, creadas expresamente para ilustrar el cuidado texto de Segura, lo convierten en un libro –joya , cuya lectura proporciona gran placer.

“Viajeras a La Habana” es una mirada personal, íntima y a la vez panorámica de esta incomparable ciudad a través de les sensaciones y de las experiencias de unas mujeres extraordinarias que vivieron en Cuba momentos cruciales de su vida y de su historia. El texto de Segura reconstruye literariamente y con detalle los itinerarios por los cuales ellas dejaron su huella, plasmada en cartas, diarios, ensayos o memorias.

“La idea del libro proviene de hace muchos años –explica Segura- desde que descubrí unas cartas sobre Cuba, de la infanta Eulalia de Borbón del siglo IX. Después, me dediqué a buscar textos de otras mujeres y cuando los escogí, empecé a preguntarme cosas y hacer un dialogo con ellos. Pilar y yo decidimos hacer el libro, y viajamos a La Habana a recorrer los lugares de sus vidas reflejadas en sus escritos”.

Una visión de la Habana de diferentes tiempos y sensibilidades, desde el siglo XIX al último tercio del XX, una relación de amor –odio (a veces) con la ciudad en la que algunas de ellas vivieron muchos años. Según Aymerich: “hay ciudades que te gustan, pero que no te emocionan lo suficiente como para querer volver. Hay otras que con naturalidad las adoptas, como tu segunda ciudad. A ellas como a nosotras, les pasó eso con Cuba. Desde la primera vez que fui, supe que volvería porque deseaba hacerlo”.

El trabajo fotográfico que le propuso segura, le pareció a esta prestigiosa fotógrafa un reto apasionante. “Ilustrar textos tan buenos, respetar la mirada de las cuatro mujeres y no quedarse en una imagen superficial. En La Habana la luz es muy dura y la verdadera vida se esconde en la sombras. He reflejado el ambiente de la ciudad, los seres humanos son los protagonistas”. Aymerich ha conseguido con sus esplendidas imágenes ilustrar de la manera más sugerente la narración, rememorando los escenarios y las vivencias de estas cuatro grandes mujeres, y además una visión única de La Habana eterna.

Cuatro mujeres protagonistas

“Nos interesaba sobre todo –explica Segura- recuperar las sensaciones que habían tenido cuatro mujeres que habían llegado allí antes que otras. Paseamos, siguiendo su rastro, por los lugares por donde ellas habían paseado. Queríamos ver y adentrarnos en los lugares donde residieron, dieron conferencias o cursos, los espacios que visitaron y amaron, aquellos sitios que inspiraron sus creaciones, ahora ocupados por esa diversa, atractiva y sugerente amalgama de gentes que hoy transita por la ciudad”.

Antes de realizar los dos viajes para realizar el libro, Segura y Aymeric investigaron a fondo entre las personas que podían haber conocido o seguido su huella. “Hablamos con la hija de Maria Teresa León y Rafael Alberti, porque buscábamos una libreta de anotaciones de su madre que nunca se encontró, pero mucha gente nos explicó muchas cosas”.

“Rememorar la historia de las cuatro fue apasionante, explica Segura - la infanta Eulalia de Borbón fue la primera representante de la corona española que visitó la isla en tiempos en que aún era colonia española, concretamente en el año 1893. En las cartas que escribió a su madre, la reina Isabel II, y en sus Memorias, Eulalia de Borbón, nos da una visión en absoluto convencional de su visita oficial a la isla”.

Por otro lado, Zenobia Camprubí, escritora y traductora, que se exilió a Cuba durante la Guerra Civil Española con su marido, Juan Ramón Jiménez. En su ‘Diario 1. Cuba’ (1937-1939) fue anotando, día a día, las experiencias y vivencias de sus tres años de residencia en la isla. La gran filósofa María Zambrano estuvo viviendo durante diferentes periodos en La Habana, entre 1930, 1940 y 1950, y tuvo una destacada participación en el mundo cultural cubano; muestra de ello es, entre otros, ‘La Cuba Secreta y otros ensayos’.

“Y, finalmente - acaba explicando Segura, - hemos recuperado la historia bastante desconocida de la escritora María Teresa León, que viajó a La Habana con su marido, Rafael Alberti, a principios de la década de 1930, en plena dictadura de Batista, y regresó, veinticinco años después, en los primeros tiempos de la revolución”. A partir de Memoria de la melancolía’ y la primera parte de su novela ‘Contra viento y marea’, “hemos recreado sus desplazamientos por el espacio urbano de la capital cubana”.

Isabel Segura Soriano es una historiada, apasionada de Cuba, y tiene referentes culturales y grandes amistades en la isla, a la que ha viajado y sobre la que ha escrito en diferentes ocasiones. Los intereses de esta autora que también ha sido directora literaria, además de la historia, son la literatura y el urbanismo: Sus últimos trabajos han sido recorrido histórico y literario por dos geografías urbanas, que conforman su trayectoria vital: Barcelona y la Habana. Ente sus publicaciones destacamos, en catalán: ‘Guía de las Mujeres de Barcelona’, ‘Memoria de un espacio’. En castellano publicó en 2003, La Habana para mujeres’. Antes en el 1999, y también con Aymerich, había publicado en catalán ‘7 paseos por la Habana sobre la presencia histórica catalana en la capital cubana.

Pilar Aymerich es una fotógrafa prestigiosa, formada a Londres y París, que se especializo en el retrato y en el reportaje: Ha protagonizado 60 exposiciones, en Barcelona y en otros lugares, como por ejemplo: “1975/1979, memoria de un tiempo”, sobre la transición, y una sobre Cuba: “Cementerios de ultramar”, por la que también realizó varios viajes a la isla y pudo exponer en la misma capital. Ha publicado más de 20 libros, como los dedicados a Montserrat Roig, Maria. Aurèlia Capmany, Federica Montseny y Mercè Rodoreda. Precisamente su experiencia en retratos a personajes la convierte en protagonista de una exposición que se inaugurará el 1 de abril en el Museo de Historia de la Ciudad, sobre “Resistentes, la cultura como defensa”.

Segura subraya que este libro se ha podido editar gracias a la disposición de la editorial Meteora, “que se ha atrevido a editar una publicación de riesgo, ha sido cuidadosamente editado y contiene más de 100 fotografías a todo color”, y a la ayuda del Instituto de la Mujer. Aymeric subraya que hay que hacer mención del libro ‘Viajeras al Caribe’, de Nara Araujo. “Libro del que ya oímos hablar en nuestro primer viaje a Cuba y que no pudimos conseguir hasta bastantes años después, en la feria de libros viejos de la plaza de Armas de La Habana. A ellas va nuestro homenaje porque fueron las pioneras, en reflejar las vivencias de las mujeres”.

Miércoles 12 de marzo de 2008, por Julia López
Fuente: AmecoPress. Información para la igualdad

L'Arxiu "Pompeu Fabra" (SBNC)

L’Arxiu "Pompeu Fabra" es va constituir institucionalment a l’octubre de 1992, adscrit a la Comissió de Biblioteca de la Junta Directiva de la Sociedat, la qual a partir d’aquell moment, passà a denominar-se Comissió de Biblioteca i Arxiu. Al desembre del mateix any, el pare dels escolapis Joan Florensa i Parés arribà a L’Havana amb l’objectiu d’assessorar les tasques d’organització i classificació dels fons documentals de l’Arxiu. És en aquest moment quan s’inicia la tasca de recuperació de la documentació, després d’alguns anys d’abandonament. També van col.laborar en aquesta labor Fe Iglesias Garcia i Olga Montalván Lamas, amb l’objectiu de conciliar els criteris propis i de l’arxivística catalana aplicats pel Pare Florensa, amb els de caràcter general utilitzats en les classificacions d’institucions homòlogues cubanes.

Desprès de la seva partida, la relació i la co.laboració tècnica amb el Pare Florensa continuà, la qual cosa donà com a resultat l’elaboració dels primers inventaris de l’Arxiu (1993 i 1994). L’any 1996, s’actualitzà l’inventari i en la seva Presentació, Ernesto Chávez Álvarez fa un acurat recorregut per les vicissituds que ha patit el fons documental des dels seus inicis, el qual és una aportació molt valuosa per a entendre el seu estat actual.

La documentació conservada per l’Arxiu procedeix de diferents entitats, però la major part dels documents són del fons propi de la Societat:

  • Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya

  • Centre Català

  • Foment Català

  • Orfeó Català de l’Havana

  • Fons especial reservat (dipòsits de diverses procedències)

Pel que fa al fons propi, cal dir que hi ha part de la documentació al Museu-Biblioteca Balaguer -Fons de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya-, de Vilanova i la Geltrú, i possiblement també, a la Biblioteca Nacional de Catalunya -Fons de Ramon J. Planiol-, antic president de l’entitat (1940-1949) .

La tipologia documental és molt diversa: llibres d’actes, d’associats, de comptabilitat, correspondència, memòries, contractes d’arrendament, fotografies, planols ... En total, 41 metres lineals de documentació, centenars de fotografies (pendents de classificació) i 110 publicacions periòdiques. Cal dir, que una part de la correspondència s’ha escanejat i que es conserva una còpia en suport digital, en total 190 cd’s, dels quals 121 s’han tramès, en diferents fases, a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Des de 1999 l’Arxiu compta amb els serveis professionals de Lluïsa Ribot, Llicenciada en Informació Científica i Bibliotecologia, la qual ha continuat les tasques de descripció dels fons, amb l’elaboració de diferents catàlegs.

Fonts:

CHÁVEZ ÁLVAREZ, Ernesto. Llibre d’or (1941-1990). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992. 166 pàg.

Inventario Sociedad de Beneficencia de Naturales de Catalunya. La Habana: Archivo Pompeu Fabra, 1996. 44 pàg.

Entrevista amb Jorge Oller i Leila Benson

Taller de narrativa històrica. A l'Havana ha arribat un vaixell carregat de ...

Del 6 de febrer al 28 de maig del 2008

L’any 2006 es va seleccionar la candidatura que va presentar l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc per a l’elaboració de dos estudis de prospecció d’arxius i de fons documentals de les comunitats catalanes de l’exterior, en el marc del Conveni de Col·laboració signat entre la Secretaria de Cooperació Exterior del Departament de Governació i Administracions Públiques i l’ONG Arxivers sense Fronteres (AsF), de la qual l’Arxiu és soci institucional des de l’any 2001. En conseqüència, l’arxivera del Districte de Sants-Montjuïc va fer els esmentats estudis a l’Orfeó Català de Mèxic i a la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya, a l’Havana.

Aquesta experiència ha donat com a resultat la gestació de nous projectes culturals en col·laboració, com és el cas de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya i el seu projecte de confecció d’un diccionari de catalans a Cuba.

Una de les funcions de l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc és promoure i difondre el coneixement de l’entorn, i organitzar activitats de dinamització que tinguin com a finalitat la projecció cultural dels fons documentals que hi conserva i també la recuperació del patrimoni documental i històric no oficial generat per les persones, les associacions i les entitats del districte.

Per tot això, l’edició del Taller de Narrativa Històrica d’enguany es basarà en l’elaboració de relats curts d’emigració i d’exili a l’ílla de Cuba, on els personatges o les situacions s’inspiraran en la ciutadania i en la història del districte de Sants-Montjuïc.

Quines són les finalitats del taller?

  • Donar a conèixer a la ciutadania el patrimoni documental que custodia l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc i fomentar la recerca i el recull de dades sobre persones i famílies del districte que hagin tingut alguna relació directa amb l’ílla de Cuba.

  • Recrear fets d’èpoques passades, que és un dels trets fonamentals de la novel·la històrica, amb l’objectiu d’estimular el plaer d’investigar i l'art d'escriure, de descobrir i de reconstruir personatges, indrets, ambients, situacions, històries personals, familiars, sociopolítiques i empresarials entre la ciutadania del nostre districte i l’ílla de Cuba.

  • Col·laborar en el projecte de recerca per a l’elaboració d’un diccionari de catalans a Cuba, impulsat per la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya. Per fer-ho, l'Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc recollirà la informació que la ciutadania vulgui facilitar-li, amb l’autorització corresponent perquè pugui ser publicada.

Quins són els objectius del taller?

  • Proporcionar als alumnes la metodologia necessària per escriure una obra literària (relat curt) que dramatitzi un determinat període de la història amb el màxim rigor històric i documental i, al mateix temps, aconseguirmostrar els fets reals sense obviar-ne l’efectivitat literària.

  • Oferir continguts bàsics per iniciar els participants en l’escriptura i en la interpretació dels documents que combinin els conceptes teòrics amb les propostes pràctiques.

  • Recrear la relació de la ciutadania dels barris del districte de Sants-Montjuïc amb l’ílla de Cuba, mitjançant els fons documentals que conserva l’Arxiu, el recull d’històries reals (personals, familiars, sociopolítiques i empresarials), i també amb l’aportació de la creativitat i de la imaginació dels participants.

El fet de reconstruir o recrear una època passada, no viscuda per l’escriptor, és un dels trets fonamentals de la novel·la històrica. No obstant això, la historicitat i la versemblança de les novel·les no excusen l’autor de l’obligació de construir personatges i escenes convincents.

Quins són els continguts del taller?

Els continguts seran tractats d’una manera eminentment pràctica per mitjà de l’escriptura d’un relat històric, i serà a partir de les propostes pràctiques que es treballaran els continguts teòrics. Al llarg del curs l’alumne prendrà consciència dels recursos tècnics literaris necessaris per escriure un text històric novel·lat i dels recursos documentals que es conserven a l’Arxiu i els posarà en pràctica.

Com són les sessions del taller?

A cada sessió l’alumne rebrà una proposta pràctica d’escriptura que permeti treballar aspectes tècnics i de continguts concrets. Els aspectes teòrics es veuran reforçats per textos literaris de suport i per documents d’arxiu que seran explicats i comentats a classe. La coordinadora del taller analitzarà els textos i se’n farà un comentari de grup entre els alumnes.

  • Presentació i bibliografia
  • La mirada de l'escriptor
  • La mirada de l'historiador
  • El punt de vista i el to
  • L'estructura del relat breu
  • La caracterització del personatges
  • Les fonts d’arxiu
  • Com documentar una novel·la
  • Els diàlegs. La veu del passat
  • Registres
  • La trama. L'escena
  • Com emmirallar-nos en el nostre passat
  • Com conquerir l'atenció del lector
  • La metàfora de situació
  • L’organització del text. El rigor històric

Treball de curs

Els participants elaboraran al llarg del curs un relat curt de narrativa històrica, ambientat en la temàtica de l’emigració o de l’exili a l’ílla de Cuba, on els personatges i les situacions s’inspiraran en la ciutadania i en la història del districte de Sants-Montjuïc. Per exemple:

  • L’emigració a Cuba per motius polítics, econòmics i familiars durant el període colonial (fins al 1898)
  • L’emigració a Cuba per motius polítics, econòmics i familiars durant el període postcolonial (a partir de l’any 1898)
  • L’exili a Cuba després de la Guerra Civil Espanyola (1939)
  • L’emigració a Cuba per solidaritat amb la Revolució Cubana (a partir de 1959)

L’equip tècnic del taller orientarà els alumnes per fer l’exercici que, si es considera adient, podrà ser publicat.

Tots els treballs presentats restaran dipositats com a fons de consulta pública a l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc.

Materials de suport

L’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc posarà a l’abast dels participants les fonts referencials necessàries per a les tasques de documentació del relat.

Escritores.org posarà a la disposició dels participants una pàgina web on els alumnes podran consultar tot el material teòric i de suport de què disposen els tallers que ofereixen per Internet. L’alumne podrà entrar en una pàgina web des de la qual tindrà accés a diccionaris i a biblioteques digitals, ortografia, i annexos (www.escritores.org).

Lloc
Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc (edifici de la plaça de Bonet i Muixí, 3).

Calendari

Un total de quinze sessions, les quals tindran una durada de dues hores. S’impartiran tots els dimecres dels períodes següents: del 6 de febrer al 12 de març, i del 2 d’abril al 28 de maig del 2008.

Horari

Dimecres, de 18 a 20 hores.

Inscripcions

La inscripció és de 20 €. Les places són limitades (15).

La participació en aquest taller comporta l’acceptació d’aquestes bases.

Organització

Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc. Ajuntament de Barcelona. Districte de Sants-Montjuïc

Col·laboracions
Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya (Cuba):
fomentarà a l’ílla, l’elaboració i la recollida de relats curts, ambientats en la temàtica de l’emigració o de l’exili dels catalans a Cuba. Els treballs presentats, si es considera adient, podran ser publicats conjuntament amb els treballs de curs que elaboraran els participants d’aquest Taller.
El Casal d’Amistat Catalanocubà de Barcelona: posarà a disposició del Taller els mitjans de difusió dels qual disposa i fomentarà la participació i la recollida de dades entre els seus associats.

Equip tècnic
Direcció: Núria Burguillos
Professora: Mireia Pol
Historiadors: Isabel Segura i Enric García


Informació i inscripcions
Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc (edifici de Creu Coberta, 104. Entresolat).
Horari
Dilluns, dimecres i divendres, de 9 a 14 hores.
Tel. 93 291 63 05
www.bcn.cat/arxiu


Consulta aquí el tríptico de la convocatoria

Taller de narrativa oral. A l'Havana ha arribat un vaixell carregat de ...

Del 3 d'octubre fins el 5 de desembre del 2007

L’any 2006 es va seleccionar la candidatura presentada per l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc per tal de realitzar un estudi de prospecció d’arxius i de fons documentals de les comunitats catalanes de l’exterior, en el marc del Conveni de col.laboració signat entre la Secretaria de Cooperació Exterior del Departament de Governació i Administracions Públiques i l’ONG Arxivers sense Fronteres (AsF), de la qual l’Arxiu és soci institucional des de l’any 2001. En conseqüència, l’arxivera del Districte de Sants-Montjuïc va realitzar l’esmentat estudi a l’Orfeó Català de Mèxic i a la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya, a L’Havana.

Aquesta experiència ha donat com a resultat la gestació de nous projectes culturals en col.laboració, com és el cas de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya i el seu projecte de confecció d’un "diccionari" de catalans a Cuba.

Una de les funcions de l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc és promoure i difondre el coneixement de l’entorn, i organitzar activitats de dinamització que tinguin com a finalitat la projecció cultural dels fons documentals que conserva i també la recuperació del patrimoni documental i històric no oficial generat per les persones, les associacions i entitats del Districte.

Per tot això, l’edició de Taller de Narrativa Oral d’enguany es basarà en la confecció de relats d’emigració i d’exili a l’ílla de Cuba, on els personatges o les situacions s’inspiraran en la ciutadania i en la història del Districte de Sants-Montjuïc.

Quines són les finalitats del taller?

- Fomentar la recerca i el recull de dades sobre persones i families del Districte de Sants-Montjuïc, que hagin tingut alguna relació directa amb l’illa de Cuba.

- Gaudir del plaer de conversar, d’imaginar, de recordar i de recrear en veu alta els personatges, els ambients, les situacions, les històries personals, familiars, socio-polítiques i empresarials entre la ciutadania del nostre Districte i l’ílla de Cuba.

- Col.laborar en el projecte de recerca per a l’elaboració d’un diccionari de catalans a Cuba, impulsat per la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya. Per la qual cosa, l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc recollirà la informació que la ciutadania vulgui facilitar, amb l’autorització corresponent per a que pugui ser publicada.

Quins són els objectius del taller?

La narració oral d’històries és tan antiga com la llengua parlada, però en la societat actual ha perdut vigència i sentit. Són els grans mitjans els que dominen l’àmbit de les comunicacions humanes i estan desapareixent els espais de trobada amb la memòria i amb la imaginació. Aleshores, què és la narració oral contemporània? Per a què serveix? Com ens podem iniciar en aquesta tècnica?

La resposta a aquestes preguntes és l’objectiu d’aquest taller.

Quins són els continguts del taller?

Sessions teòriques

- Antecedents de la naracció oral contemporània

- Cap a una definició de la narració oral contemporània

- La presència dels catalans a l’ílla de Cuba

Sessions pràctiques

- Tècniques de la narració oral

- Exercicis de l’alumnat

- Sessió pública

Com són les sessions del taller?

Es faran tres sessions teòriques i set sessions pràctiques de dues hores de durada cadascuna. Les sessions teòriques es reforçaran amb fonts documentals, mentre que a les sessions pràctiques la tècnica que s’impartirà és el resultat de l’experiència de Rubén Martínez Santana de més de vint anys d’ofici, enriquida al llarg del temps amb les aportacions de l’alumnat:

- Pas endavant: exercicis per perdre la por escènica

- La paraula del cos: actes de no verbalitat, disposició espaial, la veu i els efectes especials, la gesta del gest

- Compto amb tu: tècniques de selecció i muntatge de contes

- Primera sessió col·lectiva: els participants debuten com a narradors orals

Treball de curs

Els participants confeccionaran al llarg del curs una narració ambientada en la temàtica de l’emigració o de l’exili a l’ílla de Cuba, on els personatges i les situacions s’inspiraran en la ciutadania i en la història del Districte de Sants-Montjuïc. A títol d’exemple:

· L’emigració a Cuba per motius polítics, econòmics i familiars durant el periode colonial (fins a 1898)

· L’emigració a Cuba per motius polítics, econòmics i familiars durant el periode post-colonial (a partir de 1898)

· L’exili a Cuba deprés de la Guerra Civil Espanyola (1939)

· L’emigració a Cuba per motius solidaris després del triomf de la Revolució Cubana (1959)

L’equip tècnic del taller orientarà els alumnes per fer l’exercici, que serà enregistrat en vídeo en la penúltima sessió del taller i serà de consulta pública.

Materials de suport

L’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc posarà a l’abast dels participants les fonts referencials necessàries per a les tasques de documentació del relat.

Lloc

Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc (edifici de la plaça de Bonet i Muixí, 3).

Calendari

Un total de deu sessions, les quals tindran una durada de dues hores. La periodicitat és setmanal, tots els dimecres, des del 3 d’octubre fins al 5 de desembre del 2007.

Horari

Dimecres, de 18 a 20 h.

Inscripcions

La inscripció és de 20 €. Les places són limitades (15).

La participació en aquest taller comporta l’acceptació d’aquestes bases.

Organització

Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc. Ajuntament de Barcelona. Districte de Sants-Montjuïc.

Col.laboració

Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya (Havana-Cuba)

Equip tècnic

Direcció: Núria Burguillos. Professor: Rubén Martínez Santana. Historiadors: Isabel Segura i Enric García.


Informació i inscripcions

Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc (edifici de Creu Coberta, 104. Entresolat). Horari: dilluns, dimecres i divendres, de 9 a 14 hores.

Tel. 932916305. Web: www.bcn.es/arxiu. Adreça electrònica: AMDS@bcn.cat


Consulta aquí el tríptico de la convocatoria

La Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña

La Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya és la degana de les Societats Catalanes en Amèrica. Pel maig de 1840, un grup de catalans es reuneix i acorda presentar al governador i capità general de l’illa de Cuba una instància en què es demana llicència per a l’establiment d’una societat que agrupés tots els fills de Catalunya residents a l’Havana. Però calgué esperar fins que, definitivament i oficialment, el primer d’agost de 1841 neix a la vida pública la primera entitat de beneficència de Cuba i Amèrica, amb el lema simbòlic de: "PER LA CARITAT I PER CATALUNYA". Els seus fundadors foren Antoni Font i Guasch i Josep Gener i Guasch.

Creada amb finalitats benèfiques i filantròpiques a favor dels catalans necessitats i desvalguts, manté aquest caràcter durant els seus primers cent anys d’existència, arribant a convertir-se en una de les societats més poderoses de l’illa a causa de l’engrandiment econòmic i social dels seus membres. Actualment continúa amb aquesta labor no només amb els catalans nascuts a Catalunya sinó també amb els seus descendents, amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya. Té actualment 1.500 socis que paguen una quota d’un pes mensual.

Els primers anys de vida de l’entitat transcorren agradablement, encara que no sense esculls, però més endavant vénen els anys durs de les guerres independentistes cubanes i el col.lapse del món colonial ibèric a ultramar, per la qual cosa la Societat redueix notablement les seves llistes d’associats. Tanmateix, l’entitat continuà la seva activitat, passant per diferentes fases de devallada i de recuperació. A partir del triomf de la Revolució Cubana es produeixen a Cuba unes transformacions radicals en l’aspecte polític, econòmic i social, i la Beneficència Catalana va haber de fer importants esforços per a mantenir-se viva.

Les últimes dècades de l’entitat es poden resumir en cinc etapes:

  • Els anys de renovació i enfortiment (1941-1948)

  • La dècada gloriosa ((1949-1958)

  • Els anys de decadència (1959-1969)

  • Els anys d’estancament (1970-1979)

  • Els anys de revitalització (1980-1990)

L’any 1990, any del 150 Aniversari de la fundació de la Societat, s’inicia el projecte de rehabilitació de la seu de la Societat, ubicada al carrer Consulado, 68 (Generalitat de Catalunya, Col.legi d’Aparelladors i Iberdrola). L’edifici es trobava en aquells moments en un estat de deteriorament molt important a nivell estructural i, a més, la Societat també patia una situació delicada pel que fa a l’existència de recursos materials i econòmics.

Paral.lelament s’impulsa, amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions i entitats catalanes, un innovador projecte cultural que tenia com a objectiu difondre la cultura catalana i recuperar la història de la Societat i dels catalans acollits a Cuba al llarg de diferentes generacions. Però és a partir de 1999 quan es comencen a crear els diferents grups o seccions i la Societat esdevé també una mena d’ambaixada cultural i "espiritual" de Catalunya, sense que per això hagi perdut el seu caràcter benèfic per a tots els catalans i descendents que resideixen a Cuba.

Les seccions culturals que funcionen actualment són:

La Biblioteca

L’Esbart Montserrat

La Coral infantil Albada i la Coral d’adults Rossinyol

L’Escola de puntaires

L’Escola de Gralles i d’Instruments Tradicionals

- L’Arxiu "Pompeu Fabra" (vegeu categoria Archivo "Pompeu Fabra", a la dreta de la pantalla)

Fonts:
CHÁVEZ ÁLVAREZ, Ernesto. Llibre d’or (1941-1990). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992. 166 pàg.
Inventario Sociedad de Beneficencia de Naturales de Catalunya. La Habana: Archivo Pompeu Fabra, 1996. 44 pàg.
Entrevista amb Jorge Oller i Leila Benson

Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya

Presidència: Jorge Oller i Oller

Adreça: Consulado 68, altos e/Refugios y Genios. Centro Habana; 10200 La Habana

Tel:+53 7 863 75 89

Fax: +53 7 866 92 74

E-mail: sbnc@enet.cu